Torno a ser a la blogosfera. Tinc un altre blog amb pensaments i emocions genèriques, però aquest el vull fer servir per expressar altres emocions més concretes: les curses de muntanya.
He arribat a les curses de muntanya des de l'excursionisme clàssic, l'escalada i l'esquí de muntanya, que vaig conèixer als 13 anys. En tinc 47, així que fa dies que m'arrossego per la muntanya.
En aquest temps he conegut les muntanyes de casa nostra pam a pam. També els Alps, els Càrpats, l'Atlas..... Tot és una evolució. Des de les caminades interminables durant dies i dies, a les escalades més irresponsables, els descensos amb esquís més al.lucinants. També va haver-hi l'época de l'espeleologia amb campanyes d'exploració, i els descensos de barrancs.
Tot amb molta passió, amb molta il.lusió. Amb un deliri per estar a la muntanya. Per viure-hi. Per sentir.
Emocions, sempre emocions. Compartir-les, exprèmer-les. Rosades, fred, sol, neu. Olors, sensacions a la pell, a la cara. Estimo la muntanya com sols els que hi hem passat la majoria de la nostra vida ho podem fer. I parlant amb il.lustres muntanyencs del nostre país, hi veig sovint la mateixa lluentor als ulls quan parlen d'aquell o aquest cim, vall, paret, congesta......no ens cal parlar, ens entenem perfectament.
I ara les curses.
